Cúmul, un espai cultural contemporani i transformador

Fa uns mesos que el nom de Cúmul se sent pels cercles artístics de la ciutat de Castelló, però no vaig descobrir realment de què es tractava fins la setmana passada quan vaig quedar amb l’artista Paula Lorenzo per a veure la seua última exposició amb Anna Alegre titulada CamMoods, una mostra que es pot visitar encara, fins a aquest dissabte, 28 de novembre, amb cita prèvia.

Per a tots aquells que us esteu preguntant què és Cúmul, direm que és un espai cultural contemporani que, contràriament a l’esperat, neix oficialment i virtualment en ple confinament, si bé s’ha obert i establert com a espai físic durant l’estiu d’aquest 2020 al carrer Conde Noroña número 20 de la capital de la Plana.

És aquest un espai intergeneracional que respon a una necessitat davant la falta d’espais culturals contemporanis on reunir-se i intercanviar impressions a Castelló. Obert a tot aquell que vulgui participar i col·laborar, Cúmul, com a associació cultural que és, està conformat per un grup molt heterogeni i multidisciplinari de creadors que exploren el camp artístic des de diferents perspectives com la fotografia, el vídeo, l’escultura, la instal·lació, la literatura, la moda… Avui dia, aquest singular grup està format principalment per Gerard Bomboí, Carlos Bonet, Daniel Cala, Clara Culiáñez, Keith, Paco Rangel, Rafa i la mateixa Paula Lorenzo.

Instalación CamMoods, 2020. Fotografía © Paula Lorenzo

Una altra realitat és possible

Aquesta iniciativa sorgeix sota la creença d’optar per centres culturals autogestionats, al marge de les institucions, espais on poder exposar, programar, produir i col·laborar de manera lliure i segura, impulsant, sobretot, als artistes emergents, al mateix temps que se secunden també els discursos artístics que ells mateixos denominen «transformadors». Així mateix, Lorenzo insisteix en la importància del context actual: «Som conscients de les dificultats socials, econòmiques i polítiques del nostre entorn, així com de la precarietat que vivim els artistes i l’art, per la qual cosa Cúmul es posiciona com a resposta resilient i resistent davant el que ens toca viure. Volem continuar promovent l’art, el diàleg entorn de l’art i les trobades artístiques, per la qual cosa també estem oberts a propostes. A més, considerem essencial que Castelló tingui un major moviment artístic contemporani, que promogui i que doni suport a les noves tendències artístiques com a manera de modernitzar també la ciutat i la seua societat».

CamMoods

Sota aquesta declaració d’intencions es presenta en Cúmul la mostra CamMoods, de Paula Lorenzo i Anna Alegre, una instal·lació que es gesta durant el confinament incidint en unes certes actituds i reflexions entorn de l’individu, així com la interacció i la comunicació des d’Internet.

El projecte pren com a referència Un cuarto propio conectado. (Ciber)espacio y (auto)gestión del yo (Fórcola, 2010), de l’escriptora Remedios Zafra, que resulta intrínsecament connectat amb la famosa obra de Virgínia Woolf Una habitació pròpia, de sobres coneguda pel seu caràcter de denúncia davant la precarietat d’un quart personal on dur a terme qualsevol exercici intel·lectual i creatiu. És aquest un requisit indispensable que Zafra recupera en el seu assaig, per a reflexionar i qüestionar-se la vigència i redefinició dels espais privats convertits en nodes d’una societat-Xarxa, on les dinàmiques de la identitat i la subjectivitat esdevenen en un particular marc biopolític i moral de relacions materials i simbòliques.

Instalación CamMoods, 2020. Fotografía © Paula Lorenzo

Sens dubte, Lorenzo proposa una meditació sobre com els espais privats i públics adquireixen nous significats mitjançant la intervenció de les indústries tecnològiques, canviant i adquirint nous significats per a la gestió del nostre ritme de vida. Un fet aquest que ens condiciona com a societat i ens orienta cap a determinats imaginaris i formes identitàries i, per tant, també influeix sobre com l’individu i/o subjecte connectat articula la seua esfera íntima i la construcció d’un «jo» i de nous possibles «nosaltres» en la Xarxa.

Així doncs, a través d’un compte d’Instagram en plena quarantena, concretament el 30 de març, es proposava cada setmana un «mood» —un estat d’ànim, una idea, un objecte, una localització— amb la intenció que la gent participés enviant la seua pròpia interpretació sobre aquest tema mitjançant una fotografia o un vídeo realitzat amb la càmera de l’ordinador. I per què la càmera de l’ordinador? Perquè és un dispositiu directe i intern, sense intermediaris ni filtres externs que manipulin l’estat real.

Instalación CamMoods, 2020. Fotografía © Paula Lorenzo

Aquesta acció reivindica i denúncia la pèrdua de la identitat d’una generació a la qual se li priva d’un dia per a un altre de bona part d’ella, ja que es trenca la comunicació física —gest, el tacte, l’olfacte…— amb el món que ens envolta. Així, una de les principals intencions d’aquesta proposta és evidenciar com mitjançant el confinament hem hagut de reconfigurar, des de les nostres cases i habitacions, un nou llenguatge i reconstruir una nova manera de concebre la nostra realitat més pròxima. De la mateixa manera, indaga en noves maneres de ser i estar en comunió amb la societat privats de la llibertat de caminar, córrer, besar, acariciar, tocar…

Amb tot, encara que l’exposició sol s’ha pogut visitar físicament durant unes setmanes, podem seguir aquesta acció en les xarxes. A través d’Instagram es té accés de primera mà a tot el contingut que conforma @cammoods. Una experiència.