Històries, Mirades, Dones. Visions de la diferència

Davant d’una nova mirada, l’Institut Valencià de Cultura presenta una exposició comissariada per Irene Gras Cruz que se centra en les dones en l’art, amb la finalitat de difondre i facilitar el coneixement del patrimoni cultural custodiat al Museu de Belles Arts de Castelló. Amb la perspectiva de gènere de la col·lecció del centre museístic s’inicia una nova interpretació a través d’una selecció d’obres, així com un replantejament i qüestionament de la figura femenina al llarg de la Història de l’art. La seua disposició per blocs temàtics busca el diàleg intergeneracional entre els diferents artistes, amb l’únic objectiu de visibilitzar les mirades i visions tan diferents que s’ofereixen de la figura femenina al llarg dels anys, ja que aquesta mostra recollirà obres tant del segle XVI com del XXI.

És aquesta una gran oportunitat per a observar i repensar com s’ha anat formant el constructe social de la dona i, sobretot, despertar una reflexió al voltant de l’absència de dones artistes, així com l’acceptació de la importància del paper que exerceix la dona en la societat. Així, el projecte que ací es planteja no és altre que representar totes les dones, ja siga en l’àmbit públic o privat, mitjançant un compendi d’obra que justifique i reconega la seua aportació a la nostra col·lectivitat a través de diferents temes que s’han vist sempre associats al món femení: “Àmbit quotidià: Treball i llar”, “Imatge de Poder. Empoderament subordinat”, “Objecte, cos i indumentària com a instrument de control femení”, “Models femenins en l’imaginari artístic: Mare, Musa i Artista”.

Conéixer i reconéixer com les dones han sigut tractades al llarg de la història de l’art, més concretament, en el mateix territori, és important per a ser conscient de com la desigualtat encara està molt arrelada. En aquest sentit, la mostra s’idea com una eina necessària per a obrir i construir un camí alternatiu, més inclusiu i igualitari per a la dona. Dones, totes inoblidables, que van enfrontar el seu destí i van caminar davant de l’adversitat, sense deixar-se definir per això.

Finalment, en aquesta proposta es posa en evidència una de les paradoxes més inquietants del món de l’art, com bé assenyala la historiadora de l’art Patricia Mayayo, en relació entre les dones i la creació artística en la cultura occidental: “la hipervisibilidad de la mujer como objeto de la representación y su invisibilidad persistente como sujeto creador”.[1]

[1] MAYAYO, Patricia. Historias de mujeres, historias del arte. Madrid: Ediciones Cátedra, 2003, p. 21.

 

 

 

Organitza: Institut Valencià de Cultura

LLoc: Museu de Belles de Arts de Castelló

Comissariat: Irene Gras Cruz

Disseny gràfic: Verónica Fabregat

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s