L’exposició Abstracció versus figuració: Retalls d’una col·lecció, que es pot visitar fins el 22 de desembre, és una gran oportunitat per a realitzar un ampli recorregut per l’art contemporani espanyol que comença a gestar-se després de la Guerra civil espanyola i que esclata en plena dictadura franquista amb la irrupció de les avantguardes; encara que l’autèntica renovació de l’avantguarda local davant del costumisme tradicional no es va assolir fins als anys cinquanta i va anar a través de l’art abstracte. Un fet, aquest, que va ser possible després de l’aïllament diplomàtic que va patir Espanya i va permetre una petita obertura cultural del règim franquista.

Així doncs, la ruptura amb el cànon oficial es va introduir en l’àmbit nacional gràcies a l’abstracció de l’informalisme, amb figures tan rellevants com la d’Antoni Tàpies que va evolucionar el seu estil surrealista del grup Dau al Set a l’informalisme, als membres del grup madrileny El Paso, o artistes com Antonio Saura o Fernando Zóbel; mentre que altres es van decantar per explorar les possibilitats de la figuració des d’una perspectiva més crítica, però amb un estil pictòric més proper al del pop art nord-americà, com la de l’Equipo Crónica o la de l’Equipo Realidad.

Estem, per tant, davant de dos vessants que es van desenvolupar conjuntament i es van nodrir de les mateixes fonts, establint entre ells una relació de retroalimentació. Estils totalment diferents però complementaris que van néixer al segle XX i que ara dialoguen entre si en un mateix espai un segle després gràcies a la magnífica col·lecció de la Fundació Chirivella Soriano que ens ofereix una panoràmica de l’art que va modernitzar i va revolucionar la nostra Història de l’art contemporani .

La Fundació Chirivella Soriano, compromesa amb la societat, té com un dels seus majors propòsits fomentar i consolidar un llegat que ajudi a les generacions futures a comprendre el seu passat, així com els canvis socials i els esdeveniments històrics que van esdevenir en el nostre territori. En aquest sentit, en l’exposició que podem visitar ara a la Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló tenim oportunitat de veure obres d’artistes de la talla d’Antonio Saura, Fernando Zóbel, Gerardo Rueda, Eduardo Arroyo, Carmen Calvo, Rafael Canogar, Juan Genovés, Joaquín Michavila, Eusebi Sempere, Guillermo Pérez Villalta, Jose María Yturralde, Juan Antonio Toledo, Ràfols Casamada, Luis Gordillo, José Guerrero, o els grups d’El Paso, Equipo Crónica o Equipo Realidad. Tots ells es donen cita en aquesta mostra que ofereix al visitant una petita mostra del que van suposar aquells anys en què començaven a construir-se els primers centres dedicats a l’art contemporani dins l’àmbit nacional com el Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca, o en els que els nostres artistes començaven a tenir visibilitat i projecció internacional a través de la seua participació en biennals o exposicions universals.

Encara que la major part d’ells, tot i fer servir un llenguatge artístic a la moda internacional imperant de les avantguardes, no van aconseguir alliberar-se del pes de la tradició artística espanyola fins a l’arribada de la democràcia, que va permetre una multiplicació d’opcions artístiques. Amb tot, a partir dels anys seixanta i setanta, els artistes gaudeixen d’una major llibertat i coneixement de manera que la diversificació és molt més gran, com es pot observar en el tractament del color i la tècnica, prova d’això és l’obra de Zóbel, Rueda, Saura, Guerrero o Sempere que van influenciar a les generacions futures.