L’atmosfera mediterrània

Dualitat, reflexos i ressons de la Mediterrània, l’exposició MEDI-[TERRÀNIA] d’Altea Grau reflexiona sobre el llenguatge artístic i les formes d’observar i llegir l’obra d’art. Una mostra que aborda tant el seu component visual com el reflexiu, on la mar Mediterrània i el seu significat és el veritable protagonista, entès com un element de cohesió que l’artista planteja i analitza a través del paper i el concepte de pàgina. Una recerca que la porta a contrastar el significat, la percepció i la importància cultural tant de la Mediterrània com de la pàgina, una relació que ella mateixa representen com un pont, una connexió, que va més enllà de la civilització, i que, encara que sorgeix del passat, segueix present en un procés continu d’evolució, de descobriment i aprenentatge. De la mateixa manera que la història i la cultura contemporània no es pot entendre sense saber quin paper va jugar el mar Mediterrani en el seu desenvolupament, l’artista treballa sobre com la pàgina cobra significat també a través d’aquest procés de progrés i interrelació on entren en comunió una sèrie de factors com les paraules, la tinta, la superfície, així com la imatge i la textura que s’originen sobre el fons blanc, ocasionant un món infinit de possibilitats. Una pàgina on es fusionen múltiples colors, llums i ombres, marques i significats, reflexos de la mateixa atmosfera mediterrània que ens envolta.

IMG_20180802_100507
Obra de Altea Grau. ©Fotografía de Irene Gras Cruz

Grau juga i confronta la pàgina com si es tractés d’un objecte, ho estudia i analitza buscant donar i proporcionar una visió àmplia que englobe noves maneres de llegir i interpretar, i de concebre la superfície que ocupa com un escenari. Un lloc on dur a terme un diàleg amb l’entorn, que transforme el seu significat i proporcione una nova mirada del territori que ocupa; doncs, per a l’artista, es tracta d’una àrea viva, itinerant, en continu moviment on es desenvolupa una història, i, per tant, mil maneres de llegir i percebre-la. Una pàgina /espai/element on es destaca tant el que es revela a primera vista com el que es manté ocult després d’ella.

L’artista visual crea un llenguatge propi que aconsegueix gràcies al treball que realitza mitjançant la combinació de textures, sons, paraules… Un llenguatge que no es pot llegir però que es pot sentir i que convida a qualsevol a entrar a un univers nou, alliberat, on el límit és la mateixa imaginació. Una obra amb un gran poder de suggestió, ja que es deixen traces i petjades del que podrien ser paraules, signes, escrits, que al seu torn es presenten esborrats, difuminats, alterats, impossibilitant la seva lectura, però, paradoxalment que afavoreix la interpretació i compressió individual del seu significat, i que ajuda a obrir-se, projectar-se i estendre’s a uns altres. Grau no solament estimula la nostra mirada, sinó que ens ofereix noves formes de mirar i entendre l’obra, fins a percebre petits detalls i matisos, des d’una ombra a una marca. Atès que l’essència, igual que el significat, es presenten com un lleuger murmuri, alguna cosa gairebé imperceptible a l’ull però que resideix en el més profund de cada individu.

IMG_20180802_100655
Obra de Altea Grau. ©Fotografía de Irene Gras Cruz.

Un projecte que pretén oferir l’oportunitat d’alliberar els significats que s’amaguen en la pàgina, treballant conjuntament el concepte de dualitat que tanca i que convergeix en un mateix espai, generant al seu al voltant poemes alterats. Poemes que reflecteixen idees, sentiments, circumstàncies, propòsits, records, cerques i desitjos que amb el pas del temps coincideixen en una mateixa fi, com un paisatge on conflueix tot, passat i futur, i on creix un present que tira de nosaltres i ens retorna a la mar Mediterrània que tenim interioritzat.Colors i textures, llums i ombres que combina amb la delicadesa i la subtilesa que sorgeix d’una fulla de paper en blanc i que immediatament s’impregna de la calidesa que solament sap emanar la mar Mediterrània; una llum que és capaç de transformar tant l’espai que li envolta com el seu significat. Espais diàfans que parlen entre si, i que permeten a l’espectador sentir-se part integrant no solament de l’obra, que deixa petjada de l’acte mateix de confluir, sinó d’un tot que parteix de les mateixes arrels culturals que compartim, la Mediterrània.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s