És diumenge al matí, agafem el cotxe i ens dirigim a descobrir un nou espai cultural. El paratge que tanca la carretera ens submergeix en un ambient bucòlic i pintoresc, entre l’embassament d’Ulldecona i el Parc Natural de la Tinença de Benifassà, que fan del viatge pel Maestrat una escapada molt agradable. Un hàbitat natural on destaquen els prats d’alta muntanya, les deus d’aigua dolça, els matolls, els carrascars, els penyals…

La màgia de l’art està en qualsevol racó per insospitat que resulti, i en aquesta ocasió l’hem descobert a la Pobla de Benifassà, on trobem Edicions H. Jenninger, una antiga casa rural reconvertida en un petit, però molt enriquidor, centre en el qual trobem la seu d’una editorial. Una combinació exquisida d’art i llibres, que regenta l’editora alemanya Hildegund Jenninger i l’artista català Josep Vallribera, on el visitant se submergeix immediatament en un entorn cultural gràcies a la composició i disposició tant de l’espai expositiu com de la biblioteca que el complementa al pis superior.

L’editorial està especialitzada en la publicació de llibres molt específics d’art i literatura, i compta amb un selecte catàleg d’obres entre les que destaquen a més de diverses publicacions sobre les creacions de Josep Vallribera, molts altres exemples com Prax, amb set autors experimentals: Cáceres, Asins, Molero, Castillejo, Viladot, Boso i Millán; 30 constelaciones y el libro de las horas, del pare de la poesia concreta Eugen Gomringer o 24×34, de Tony Moore, etc. Entre el seu catàleg d’artistes figuren noms com Pauline Amos, Peter Blaas, Klaas S. de Boer, Felipe Boso, Tony Moore, Pietro Fortuna, Eugen Gomringer, Hans Grosch, Harald Gsaller, Bengt Olson, Ernst Volland o Nobuko Watabiki.

ART NIPÓ

És precisament amb aquesta última artista, la japonesa Nobuko Watabiki, amb qui vam tenir el plaer de parlar personalment amb motiu de la seua exposició Instal·lació i pintura, amb una obra delicada i elegant que introdueix el visitant en el món tradicional japonès.

Tota l’obra està feta en amb el típic paper japonès —washi—, inclòs la instal·lació que acompanya la mostra realitzada íntegrament d’origami, a excepció de la magnífica peça confeccionada en tela que l’artista ha realitzat durant la seua estada a la Pobla de Benifassà al costat d’algunes dones del poble.

Aquest treball combina textures, colors clars pastís i colors forts, així com formes grans i petites que, encara que a primera vista es presentin com un simple joc de nens,trasllueixen el procés de meditació i maduració d’autoqüestionament i auto-alliberament de l’artista, com es descriu en el seu llibre Curious Hands: Freeing Myself and becoming a Painter [Mans curioses: alliberar-se i convertir-se en pintor] (2008). També és el resultat de la seua residència a Hamburg gràcies a la beca de l’Agència per a Assumptes Culturals del seu país natal. Un fet significatiu ja que l’experiència de sortir a l’estranger i conviure amb altres cultures diferents dóna lloc a múltiples reflexions al voltant del concepte d’identitat i igualtat i desigualtat.

Watabiki posseeix un estil artístic molt particular, entre l’abstracció, la geometria i la figuració, que comprèn i projecta nombroses imatges que ens retrotrauen a temps passats, ancestrals, on es veneraven a éssers fantàstics típics d’un món mitològic: criatures híbrides, entre humans i animals, fongs, arbres… Figures biomòrfiques, que, encara que s’assemblen entre si, varien immensament en termes de grandària, color i estructura gràfica interna. Ella mateixa comentava que les seues últimes pintures representen a «persones que volen coses», per aquest motiu tot es percebi com una escena figurativa vista des de dalt i que arribem a identificar els cercles amb els cossos, línies amb els braços, etc. Pensaments i desitjos que la mateixa artista ha treballat durant el procés de realització de la seua instal·lació, en la qual recrea la faula de Senbazuru de les mil grues d’origami. Una antiga llegenda japonesa que promet que qualsevol que faci mil grues de paper rebrà un desig de part d’una grua. D’aquesta manera i a causa de la història de la nena Sadako Sasaki (1943-1955), actualment les mil grues d’origami també simbolitzen la pau al Japó. I és precisament aquest sentiment d’esperança i el mateix desig interior el que va motivar a Watabiki a realitzar la seua instal·lació de mil grues de paper, creant una atmosfera màgica i molt espiritual, en el qual el visitant s’exposa al contacte directe de la cultura japonesa. Sens dubte, un viatge pel món interior de l’artista, on les formes i els colors flueixen, s’insinuen i es revelen a l’espectador, proporcionant una sensació alliberadora de benestar. Una experiència única en tots els sentits.