Telas tintadas, naturales, descoloridas o corroídas por el sol, el aire y el agua… Pilar Farrés presenta en Pells unas piezas que alarman sobre los efectos del cambio climático y con las que lanza un mensaje claro y conciso al espectador, al tiempo que pretende despertar conciencias sobre la situación de nuestro planeta. La artista ampurdanesa trabaja, por tanto, sobre un tema que nos está perjudicando paulatinamente y que, dada su teórica invisibilidad, resulta ajeno para muchos.

A través del derretimiento de los glaciares y el aumento del nivel del mar, la sequía, la deforestación…, se observan los efectos de un cambio climático que afecta a todo y a todos. Debemos ser conscientes de una problemática real para intentar paliarla antes de que los daños que ésta pueda producir sean irreversibles, y es por ello que proyectos como Pells invitan a actuar en consecuencia. Farrés plantea aquí una meditación sobre la existencia y el paso del tiempo, sobre los modos de ver y entender esa existencia tanto en el ámbito de lo cotidiano como en el artístico. Para ello, reflexiona sobre el futuro del planeta, haciendo especial hincapié en la falta de interés de una gran parte de la sociedad por este tipo de preocupaciones, unido a una, cada vez más acuciante, pérdida de valores.

Gracias a esas telas, la artista representa los ciclos de la vida y el crecimiento personal gracias al efecto epidérmico que logra con cada uno de los retales que la conforman, consiguiendo que cada individuo pueda identificarse y sentir el deterioro y el paso del tiempo en su propia piel. Farrés deconstruye y reconstruye, gracias a un proceso de introspección artística, un paisaje, real y ficticio al mismo tiempo, en el que quedan grabadas no solo las emociones, impulsos y cicatrices humanas de cada etapa vivida y pasada, sino las huellas de un clima que está cambiando. Con todo ello, la artista quiere que nos preguntemos: ¿Qué sentimos al ser partícipes del cambio climático? o ¿Qué soluciones están a nuestro alcance?

Esta serie, en sí misma, es un ejercicio de introspección, de suscitar conciencias construyendo un entramado epidérmico —como si de un paisaje se tratase— que posibilite experimentar un proceso de liberación, tanto individual como global, que ayude a comprometernos con el futuro. En definitiva, trata de evidenciar y/o denunciar la situación precaria que sufren nuestros recursos naturales y nos insta a reaccionar.

La pell del temps

Teles tintades, naturals, descolorides o corroïdes pel sol, l’aire i l’aigua… Pilar Farrés presenta en Pells unes peces que alarmen sobre els efectes del canvi climàtic i amb les quals llança un missatge clar i concís a l’espectador, al mateix temps que pretén despertar consciències sobre la situació del nostre planeta. L’artista empordanesa treballa, per tant, sobre un tema que ens està perjudicant gradualment i que, donada la seua teòrica invisibilitat, resulta aliè per a molts.

A través del retrocés de les glaceres i l’augment del nivell del mar, la sequera, la desforestació…, s’observen els efectes d’un canvi climàtic que afecta a tot i a tots. Hem de ser conscients d’una problemàtica real per a intentar pal·liar-la abans que els danys que aquesta puga produir siguen irreversibles, i és per açò que projectes com Pells conviden a actuar en conseqüència. Farrés planteja ací una meditació sobre l’existència i el pas del temps, sobre les maneres de veure i entendre aquesta existència tant en l’àmbit del quotidià com en l’artístic. Per a açò, reflexiona sobre el futur del planeta, posant l’accent principalment en la falta d’interès d’una gran part de la societat per aquest tipus de preocupacions, unit a una, cada vegada més apressant, pèrdua de valors.

Gràcies a aquestes teles, l’artista representa els cicles de la vida i el creixement personal gràcies a l’efecte epidèrmic que obté amb cadascun dels retalls que la conformen, aconseguint que cada individu puga identificar-se i sentir la deterioració i el pas del temps en la seua pròpia pell. Farrés deconstrueix i reconstrueix, gràcies a un procés d’introspecció artística, un paisatge, real i fictici al mateix temps, en el qual queden gravades no solament les emocions, impulsos i cicatrius humanes de cada etapa viscuda i passada, sinó les petjades d’un clima que està canviant. Amb tot açò, l’artista vol que ens preguntem: Què sentim en ser partícips del canvi climàtic?, o Quines solucions estan al nostre abast?

Aquesta sèrie, en si mateixa, és un exercici d’introspecció, de suscitar consciències construint un entramat epidèrmic —com si d’un paisatge es tractara— que possibilita experimentar un procés d’alliberament, tan individual com a global, que ajude a comprometre’ns amb el futur. En definitiva, tracta d’evidenciar i/o denunciar la situació precària que pateixen els nostres recursos naturals i ens insta a reaccionar.