Els paisatges estètics d’Ana Sansano

Fa un temps vaig tindre el plaer de conéixer a Ana Sansano i vaig poder comprovar, personalment, que les seues obres reflecteixen a la perfecció el preciosisme que ella mateixa transmet a l’hora de treballar. Colors difuminats i dibuixos a llapis que revelen un estil característic i únic; que mostren la delicadesa i el tractament que li confereix el grafit sobre taula.

Subtilesa i senzillesa, peces xicotetes que atresoren el temps. Sansano amb aquesta exposició titulada ‘Sentido Figurado’ fa referència a la continuïtat estètica i a la temàtica que ja va començar en el seu dia amb la seua serie ‘Viario’ de 2011, encara que porta dibuixant carreteres fa molt de temps.

Artista jove que compta amb una trajectòria internacional a les seues espatlles, hi ha exposat en ciutats com València, Oviedo, Madrid o Hamburg, entre altres. Sansano intenta que cadascun dels seus títols aporti una idea d’estabilitat –sentit– i continuïtat –figurat– en totes les seues peces on es pot apreciar cap a on es dirigeix, com ho fa i de quina forma arriba a crear les seues obres. El resultat és un procés llarg i lent, molt minuciós on l’artista es recrea indiscutiblement en els detalls que per a ella són essencials.

12239874_10205760416705236_7795834200155891557_n

Sansano ens demostra que és fidel als seus ideals i al seu estil estètic a l’hora d’utilitzar un colp més la fusta com a suport. Un suport que, intrínsecament, és una part fonamental del quadre, ja que li atorga una textura matèrica especial que la fa única.

PROCÉS ARTÍSTIC

Cuida les composicions fins al mínim detall i li dóna una gran importància al procés artístic, que sens dubte, ix de l’experiència mateixa. Treballa a partir de la imatge fotogràfica, ja que per a ella la fotografia s’ha tornat una ferramenta fonamental perquè en ella es queden gravades totes les referències visuals que després utilitza per a crear i compondre o, més ben dit, dibuixar l’obra d’art. Dibuixos que en un primer colp d’ull semblen fotografies que fan que l’espectador s’haja d’apropar molt per a assegurar-se que el resultat és similar a la fotografia però sense ser ho. L’artista juga a desconcertar al visitant, li agrada donar la sensació de paréixer alguna cosa que no és. Juga amb el límit de les sensacions, sempre a la vora de l’abisme, i el mateix ocorre amb la seua tècnica. Sabem que és un dibuix però costa molt trobar una línia, per tant, l’acabat està més pròxim a la pintura que al dibuix. És a dir, partim de la taca abans que de la línia.

12316550_10205788308242507_2152826132657545542_n

El seu treball reflecteix l’experiència de caminar, conduir, anar amb pressa i frenar en sec al adonar-se de tot el que ens envolta diàriament. Circumstàncies i sensacions que, a vegades, no valorem per les presses d’anar d’ací cap allà. Malauradament, hui en dia quasi no tenim temps de gaudir i contemplar el nostre voltant. Camins, sendes, vegetació, carreteres que veiem però no observem. Les nostres vides, segons l’artista són: “accelerades, sorolloses, mentre els meus quadres són silenciosos i estàtics; no n’hi ha ningú, només un espai blanc per on passejar i caminar, és a dir, un decorat, el paisatge, que es converteix en protagonista.”

Tanmateix, les seues obres es concedeixen llises, sedoses i delicades, no necessita brillantors, són simplement precioses. És impossible observar els seus quadres sense voler submergir-se i descobrir l’essència de cadascun dels seus paisatges. Així com, el visitant sent, inconscientment, una atracció cap a la puresa que projecta en cadascuna d’elles.

Artista que viu el present i que no té por a reinventar-se, no parla del futur perquè viu el moment. Un present que té molt clar; un món on la seua professió no es valora suficientment i que l’obliga a estar sempre al dia de les noves tecnologies i, en conseqüència atenta a les diferents xarxes socials per a donar a conéixer la seua carrera a l’estranger.

En definitiva, bellesa i quietud, silenci i equilibri gràcies a la paleta de colors suaus que reposen tranquil·lament sobre la fusta que sempre l’acompanya creant un paisatge en si mateix. Així es presenta l’exposició que es pot visitar fins al tretze de desembre en el Centre cultural Melchor Zapata de Benicàssim.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s